Gent de la que aprenc

       Serà curiositat o simplement que soc molt tafanera...

 Asilah (Marroc) 2013

        El cas és que m'encanta aprendre i crec que tinc habilitat per nodrir-me del que diu gent sàvia. Agafo una mica d' aquí i una mica d' allà, i sense massa pretensions però amb un sentit molt pràctic,  utilitzo allò que em resulta útil per entendre i ho aplico sempre que puc a qualsevol parcel·la de la vida. 

Tinc un top ten i és dinàmic, però mai no surt ningú com a la llista dels 40 principals, sinó que les persones s'hi afegeixen - vaja, l'haurien de fer molt grossa per sortir-ne!- amb el temps segur que serà un top cent!

El meu top ten no té ordre, però el composen persones per mi imprescindibles:

De Treball Social, he après de la ma de la Teresa Rossell, tot i que mai he tingut l'honor de ser alumne seva. 

Segueixo aprenent de la Dolors Colom Masfret, companya obstinada i  infatigable en aquest affaire del Treball Social Sanitari i de la Sílvia Navarro a com ballar tango amb les persones a las que atenc i altres subtileses.
En els darrers temps ha tingut especial significació per a mi el treball de Pepa Cardona, savoir faire i sensibilitat des de ses illes.

De Salut,  em quedo amb Michael Marmot, pels seus estudis sobre Desigualtats en Salut, amb Juan Gérvas, per ensenyar-me a qüestionar tantes coses i a lluitar amb mi mateixa per no ser tant ingènua,i amb Rafa Cofiño pel que aprenc del seu blog de salut comunitària i de la seva generositat per tot el material que penja.

De casa amb quedo amb tots, sense excepció, amb el Paco Sáinz, psicoanalista relacional, serratià i docent incansable, amb el que hem compartit dues filles, vida,  i moltes converses, ell sobre món intern, i jo sobre realitat externa. Un bon tàndem!

Em quedo també amb la Laura , que a més de dansa del ventre, m'ensenya la seva avidesa per aprendre , la seva perseverància i el seu sentit de la justícia. De la Gemma intento aprendre del què em fascina d'ella;  la seva creativitat en tots els sentits de la paraula (plàstica, musical...) i de la seva llibertat. Aquí ho tinc una mica més difícil.

Amb aquests van 10, i em falta un...

una persona,...  un pacient que diríem en el món sanitari. 

Un pacient que representa a tots els que he atès al llarg de trenta anys de professió. Un dels primers que vaig atendre al meu primer lloc de treball.

Un noi jove ingressat a la unitat de cremats, que va patir una amputació dels dos braços i em va ensenyar com pot ajudar un treballador social hospitalari sense donar ni un sol recurs.