Sobre el blog

Fa una mica de vergonya això de fer-se un blog...

Però després de molt de temps, m'hi he decidit.

Segur que hi ha moltes raons inconscients que m'empenyen a fer-ho, però ara us parlaré de les raons que em motiven sense cavar excessivament en el meu inconscient.

La primera, és que no m'ha anat malament amb això del Treball Social Sanitari, al contrari. He fet assistència a hospital, a l'atenció primària, gestió, docència, recerca... tot amb molt esforç. 

No hi ha una altra manera de fer-ho, probablement per ningú, però sense dubte, no, per un treballador social.

I no ho dic, per un estrany complex d'inferioritat que diuen que tenim algunes professions,  i que dit sigui de pas jo mai no he sentit, sinó perquè els treballadors socials sanitaris sabem molt bé, com és de difícil obrir-se camí en el món sanitari, en un món encara classista, força dominat per la biomedicina i la biotecnologia (més en uns dispositius que en uns altres) i on el treballador social és concebut com un professional de suport.

Per obrir-me camí, he hagut d'explicar-me molt. Cada canvi de feina, cada canvi d'equip. 

Introduint sempre que he pogut grups Balint, sessions clíniques de Treball Social, jornades, ... convidant a pensar sobre els aspectes socials de la salut.

Amb humilitat (això crec) però també amb seguretat. N'estic convençuda de que les nostres, són aportacions del món de lo social que són valuoses pels altres, pels metges i per les infermeres amb qui compartim equips De la mateixa manera que les sessions que ells i elles fan,  tenen una repercussió en nosaltres o han de tenir-les.

En el treball en equip, si és de veritat, tots ens modifiquem. Si això no passa, les coses no van bé.

Serveixi d'exemple gràfic aquesta magnífica mostra de colors que vaig trobar a un viatge al Marroc, on cada color brilla i te llum pròpia, però que quan es barreja amb els altres cap d' ells és igual.

M'he hagut d'explicar molt al llarg de 30 anys. 

Fa ràbia, però he de reconèixer que també ha estat un estímul i he après molt  fent-ho.

Pretenc en aquest blog, penjar alguns materials que he anat construint al llarg dels anys, en format d'articles, de sessions,i ponències i posar-les a l'abast dels treballadors socials sanitaris per si aquest material pogues resultar inspirador.

També he cregut que podia ser interessant posar a l'abast de més persones, aquells materials i documents  magnífics que trobo, idees, projectes, programes, pel·lícules que ens ajuden amb les persones, amb els grups de pacients, amb les famílies, amb els companys, ... contes que ens ajuden a explicar malalties o situacions,...  

En definitiva recursos per treballar millor i també tenir-los en un lloc on siguin fàcils de trobar, una mena de repositori de materials que considero interessants.

Tinc el convenciment de que els treballadors socials sanitaris hem de ser generosos entre nosaltres perquè la nostra força i la capacitat de créixer depèn de la suma de tots.

La nostra feina és valuosa per les persones, i sumament necessària a l'àmbit sanitari.

Nosaltres, els professionals transitem (d'aquí el nom del blog) per la professió mentre la estudiem i la exercim, i tenim la responsabilitat de deixar-la una mica millor del què la hem trobat.

Això crec, vaja.