La Entrevista en el Trabajo Social

El passat dia 4 de desembre varem presentar l' actualització del llibre La Entrevista en el Trabajo Social.

Va ser una trobada entranyable amb família, companys i amics. 

L' acte va quedar fixat en els nostres records, però gràcies a la generositat i savoire faire de l' amic Carlos Giménez a més de recordar-lo podrem visualitzar-lo i compartir-lo.

Un any sense escriure al blog i molta, molta feina feta. 

A mode de resum en aquest enllaç trobareu el que ha estat la meva

 Crònica personal del 2017 en clau TSS

Els millors desitjos en aquest nou any per tots els companys de professió i pels amics i amigues del treball social sanitari.

Si posem poca resistència, el Treball Social Sanitari està condemnat a créixer!

Defenso un Treball Social Sanitari rigorós, alegre i generós i estic convençuda de que allò que fem, interessa.

Cada cop el Treball Social Sanitari està més present en premsa, ràdio i televisió i proliferen a les xarxes socials els blogs i les webs que ja siguin institucionals o personals informen sobre les novetats del nostre àmbit i creen opinió. 

Ens mirem i ens miren i així ha de ser, però ens han de mirar amb la  feina feta.

És fonamental documentar allò que fem, les memòries en són un clar exemple, un recull que visualitza el que es fa, que es transforma en una eina d'avaluació i anàlisi i marca el full de ruta a seguir. 

Creixem compartint i visualitzant  els processos i procediments que pensem, les sessions clíniques que fem entre nosaltres i als equips d'atenció primària. No és suficient fer, cal  ensenyar allò que fem i estar oberts al diàleg amb altres disciplines.

Creixem formant-nos, millorant les nostres competències , fent docència a diverses disciplines i participant en societats científiques.

Creixem quan la Universitat impulsa, quan ens equipara a altres carreres universitàries, quan dona la possibilitat del Doctorat en Treball Social.

Amb la creació de postgraus i màsters en Treball Social Sanitari.

El TSS creix en cada recerca, en cada tesi , en cada publicació que realitza.

Creixem quan la empresa que ens contracta aposta pel Treball Social i dona eines per fer-ho possible.

L 'ICS escolta al 2007 les necessitats dels seus professionals i aposta per la creació d' una estructura de Treball Social.

Aquesta, quan , a més, s' ha vist impulsada per les gerències territorials ha donat lloc en el cas de Barcelona a organigrames com el que figura a continuació.

D'aquesta manera el Treball Social s' insereix a la Gerència amb igualtat de condicions amb la resta d' àrees.

EL TSS és un procés clau, que forma part de la Gerència , que està present en tots els processos claus i que participa en els comitès de direcció.

Que representa a la Gerència, des de la seva àrea de coneixement, amb les diferents admnistracions públiques, serveis i entitats del tercer sector.

Anem a créixer, en número, en funcions i en qualitat.

La ratio de treballadors socials  a l' Atenció Primària de Salut està obsoleta des de fa anys, i s'ha anat incrementant progressivament en alguns territoris, Assistim ara mateix, a noves iniciatives d' incorporació de professionals en zones on mai no hi havia hagut treball social sanitari, com per exemple, a poblacions de la Metropolitana Nord, o de les Terres de l' Ebre. 

Visualitzo així mateix noves àrees de l' atenció primària on el TSS en un futur tindrà gran recorregut: Pediatria, Atenció Sexual i Reproductiva i Urgències (amb el desplegament dels CUAPs).

Tenim alguns deures a fer a nivell assistencial, com per exemple, analitzar les càrregues assistencials, implementar estratègies de gestió de la demanda, definir els contextos d' intervenció i com no, treballar col·laborativament amb els serveis socials.

I alhora ens trobem ja avocats a una sèrie d' exigències que haurem de complir,  com la de compartir informació mitjançant la història clínica compartida tot vetllant per una pràctica ètica de la professió. 

Cada cop seran necessaris professionals millor formats i haurem d'avençar encara molt més en temes de qualitat.

I caldrà també estar absolutament implicats amb l'equip d'atenció primària i amb la comunitat ajudant a crear entorns salutogènics, amb la realització de grups, de programes d' educació per la salut, de prescripció social...

Els treballadors socials sanitaris hem de saber aprofitar el discurs dels determinants socials de la salut, per contribuir, des de la nostra disciplina, a que l'enfocament biopsicososocial sigui una realitat.

I seguir influint en la Gerència amb creativitat, impulsant projectes de responsabilitat social corporativa, i altres iniciatives que situïn allò social de manera transversal a totes les àrees.

Finalitza, aquí tota la explicació del material de Reflexions d' una treballadora social sanitària a l' atenció primària de salut. 

Afegir que,  desitjo que aquesta informació us hagi estat útil i aprofito per desitjar-vos un 2017 ple de salut i  creativitat.

Explicar allò que fem

Aquesta és una de les qüestions que més difícil ens ha resultat als TSS i més encara quantificar-ho. Però avui en dia estem en disposició d' oferir dades que no deixen indiferent a cap gestor de serveis públics.
Observem el cas del Treball Social dels Centres d' Atenció Primària de l' ICS a Barcelona amb dades de 2015.

D'aquesta diapositiva la dada més contundent í que contribueix a visualitzar la nostra tasca és que un  6,4 de cada 100 persones ateses en els CAP han estat visitades per treball social sanitari 

Una dada gens menyspreable,  i podem afirmar que hem atès aquestes persones al CAP (51.500 visites) , a domicili ( 6.619) i telefònicament (47897). En aquest sentit val a a dir que aquesta activitat ha estat realitzada per 54 Centres d' Atenció Primària on hi ha un únic treballador social per norma general.

S' observa també com l' activitat assistencial des de 2012 és contínuament ascendent. Aquestes i altres raons que s' exposaran més endavant ens suggeriran la necessitat de revisar les ratios professionals.

 Aquesta diapositiva és potser la que des del meu punt de vista  marca la diferència amb altres serveis  i dona mostra de l'activitat que de manera específica realitza el treball social sanitari
No repassaré cadascuna de les dades perquè parlen per si soles, però per posar un exemple, quan diem que 9.916 persones amb malalties neurodegeneratives han estat ateses per nosaltres estem dient que:

• La major part d' aquestes quasi 10.000 persones han estat ateses per la nostra pròpia iniciativa, és a dir , sense demanda prèvia. 
• Que hem realitzat una exploració a la situació social de la persona i del seu entorn familiar, interessant-nos per  la manera de viure la malaltia, per les expectatives de progressió, de les pors, dels possibles dols que la persona està vivint  i que ens hem anticipat a fer un diagnòstic social sanitari i una proposta d' intervenció en cas necessari.

Ara us convido a pensar que això mateix ho hem fet també amb persones dependents, amb persones grans fràgils, amb persones amb criteris de fragilitat, amb les incloses en el programa d'atenció domiciliària, amb els pacients crònics complexes i amb les famílies que tenen nens i nenes amb discapacitat.

I això, sinó ho fa Treball Social Sanitari, no ho fa ningú...

I seguint a la Dra. Pepa Cardona, que aprofito per dir que llegiu la seva tesi doctoral, tot això  ho fem des de diferents contextos d'intervenció que donen una dimensió a la nostra tasca extraordinària :
l' informatiu, d'assessorament relacional, l' assistencial, de control, clínic, de mediació, avaluatiu,i formatiu.

Acabo l' entrada d' avui amb aquesta diapositiva que pretén ser tan sols un exemple de la nostra implicació també en la intervenció grupal i comunitària, dues funcions pròpies de l' atenció primària de salut.
Són innumerables els grups en els que el treballador social sanitari participa, des del seu disseny , al lideratge o co-lideratge o senzillament amb la seva implicació i és molt probable que en breu estem en disposició també de poder fer una anàlisi més qualitativa de la nostra intervenció en aquestes dues modalitats de l'atenció i oferir més informació al respecte.

 I ho deixo aquí, fins la setmana vinent, però recordeu que per visualitzar la nostra tasca i apoderar el Treball Social Sanitari, cal que ho expliquem, així que us animo a preparar les vostres sessions!

M ' interessa la difusió i visualització de la nostra professió, crear opinió, col·lectivitzar el  què sabem i posar-lo al servei dels professionals.

És per això, que tal i com us anunciava a la entrada anterior, us deixo aquí una breu explicació de les principals idees que vaig exposar el dia 11 de novembre a la Jornada de Treball Social Sanitari: Peça clau en Salut a Tarragona amb la presentació Reflexions d' una TSS a l' APS.

Com que la exposició és llarga, la oferiré en vàries parts, avui la primera!

Aquesta cronologia vol situar els que han estat per mi els moments estel·lars del TSS a l' APS de l'ICS des de la seva aparició i fins l' actualitat.

• 1985 contractació dels primers TSS a l' APS
• 1997 I Jornada d' Intercanvi d' experiències de Treball Social als Equips d' Atenció Primària de Salut. L' Hospitalet de Llobregat (per l' encert de les companyes en crear l'espai per visualitzar i compartir experiències)
• 2006 VI Jornada de Treball Social als Equips d'atenció primària de salut. Les desigualtats en salut; fem-les visibles (per ser una proba irrefutable de que els TSS al 2006 ja parlàvem de desigualtats i determinants socials de la salut).
• 2007 Creació de la primera estructura de Treball Social reconeguda a l' Institut Català de la Salut (em temo que pionera a l' Estat Espanyol, tot i les limitacions)
• 2007 - 2016 Construcció d' una amplia font documental i de consens entre TSS
• 2015 Creació del Blog de Treball Social Sanitari de l' ICS (per la visualització del TSS)
• Des de 2012 i motivat en bona part per les seqüeles de la crisi econòmica, un marcat discurs social de la salut (inimaginable fa tan sols uns anys).

En definitiva, tinc la impressió d' haver pujat a un coet que ens ha portat des dels primers TSS en els inicis de la Reforma de l' Atenció Primària als quasi 200 que som a l'actualitat a Catalunya.

I creixent tot i en temps de crisi...

Com s'ha aconseguit fer aquest camí? Com hem estat capaços de créixer de manera tan significativa en temps tan adversos?

La meva opinió: demostrant el què fem, i el que podem fer, visualitzant la feina, fent recerca i sabent aprofitar l'empenta que ens han donat en aquests anys tant la pròpia empresa com les universitats.
I cal seguir amb estrategia i amb el convenciment de que el Treball Social en general, i el Sanitari en particular, interessa.

Dit això, finalitzo amb aquesta diapositiva la primera part de la meva presentació, i ho faig d' una manera agosarada...

Reivindico el concepte de Primarista (especialista en atenció primaria de salut) també pels treballadors socials sanitaris que com jo, hem dedicat la nostra vida laboral i la formació a l' APS des dels seus orígens.

Senyores, senyors, convé d'una vegada per totes anar-se creient que som membres de ple dret a la sanitat pública, i malgrat sempre ens ha perseguit la por a desaparèixer algún dia, en pro d'una posible integració - fusió amb serveis socials, us ben asseguro que el Treball Social Sanitari, te molt bona salut i no, no pensa desaparèixer!

Fins la propera setmana

Reflexiones de una Trabajadora Social Sanitaria en Atención Primaria de Salud. ¿A dónde vamos?

Hace tan solo unos días, participé en una Jornada en Tarragona, a la que me invitaron para hablar sobre el futuro del Trabajo Social Sanitario Cap a on anem? y no os podéis imaginar como de oportuna fue para mí esa solicitud.

Una especie de revolución personal y profesional, ha motivado unos meses de silencio en mi blog,  la decisión de dejar el cargo de Coordinadora de Trabajo Social que he asumido en los últimos 9 años y volver a la asistencia.

Digo revolución, pero en el fondo no lo es ya que desde el minuto 1 en que asumí la responsabilidad de coordinar el TSS supe que sería solo por unos años si ello dependía de mi (quiero decir si no me echaban antes!) y porque creo profundamente en la renovación de los cargos (llamarme romántica,  idealista trasnochada o cualquier otro improperio).

Han sido unos años magníficos, que me han hecho crecer profesionalmente y relacionarme con personas extraordinarias y debo decir que incluso en el momento en que decidía volver a la asistencia me interpelaba a mí misma sobre si realmente quería dejar la coordinación o no.

Cuando se deja un puesto como este, todo el mundo piensa que ha de ser para “subir más” o imagina las tremendas encrucijadas y decepciones a las que, pobrecita, ha debido hacer frente. Observo divertida esas reacciones y especialmente la decepción cuando digo que vuelvo a un equipo de atención primaria de salud.

El año pasado, Teresa Rossell, me pidió que la ayudara a hacer una actualización de su libro “La entrevista en el Trabajo Social” y creo que esa magnífica oportunidad, ese trabajo conjunto analizando entrevistas, me ha hecho sentir también que quería recuperar esa parte del Trabajo Social que lógicamente había perdido. (Por cierto, que el libro saldrá el segundo semestre de 2017 editado por Herder).

No puedo más que expresar mi agradecimiento a todas las gerencias con las que he trabajado y especialmente a esta última que ahora dejo, la del Dr. Rafa Ruiz, por su especial sensibilidad y  apoyo al trabajo social sanitario. Siento, que dejo la coordinación en el mejor de los momentos.

Y como no, agradecer con total sinceridad, a mis compañeras y compañeros, trabajadores sociales sanitarios por su cariño, su  apoyo  y complicidad, y  también por sus críticas que me han hecho cuestionarme siempre.

Os dejo, la presentación de mi ponencia en la Jornada de Tarragona, mis Reflexiones desde la experiencia de una Trabajadora social sanitaria en atención primaria de salud. En la próxima entrada explicaré su contenido ya que creo que solo con la presentación no se entienda suficientemente bien.

Espero que os guste.

Claves, mitos, reticencias y oportunidades para hacer prescripción social en los equipos de atención primaria.

El tema de la prescripción social acapara mi atención desde que oí el término por vez primera. Desde entonces, he ido avanzando leyendo, y documentándome sobre el tema, y lo que empezó con una combinación de recelo e interés, como suele ocurrir con todo lo que se nos ofrece nuevo, ahora deviene una oportunidad más de impregnar de “contenido social” la atención primaria.

Ya hace unos meses, en este mismo blog reflexioné sobre lo poco acertado del nombre en La prescripción social es un oxímoron y más tarde ofrecí uno de los materiales que suelo utilizar en la formación a profesionales sanitarios sobre este tema.

Hoy, doy un paso más para pensar sobre la implantación de los programas de prescripción social en los equipos de atención primaria fruto de la reflexión, la experiencia, y de la relación con los equipos y profesionales.

Para impulsar programas de prescripción social es imprescindible el mandato y el compromiso por parte de la gerencia y la dirección de los equipos. La salud comunitaria, que en definitiva es donde debe enmarcarse esta actividad, requiere de tiempo y espacio para poderse relacionar con el entorno, con las entidades, con los vecinos, para identificar activos para la salud y hacer posible que los miembros del equipo ejerzan este rol profesional , que no puede realizarse en su tiempo libre ni confundirse con el voluntariado.

El equipo debe compartir además una visión biopsicosocial de la salud , incorporar una visión salutogénica y organizar su actividad para dar respuesta a las necesidades de los consultantes ofreciendo más opciones complementarias en unos casos, y supletorias en otros a la medicalización.

Los programas de prescripción social pretenden ampliar, en definitiva,  la visión y ofrecer una panorámica más amplia con otro tipo de alternativas que hay que conocer bien, pues no todo vale.

Os dejo un cuadro, inspiración de estos días,  para ir preparados para combatir mitos y resistencias, para centrarnos en algunos elementos clave que pueden facilitar la tarea y aprovechar las oportunidades que el contexto actual pone a nuestro alcance, eso sí, exigiendo que cada cual haga lo que tenga que hacer.

Por cierto, a resultas de la entrada anterior, y a petición de algunas compañeras, estoy valorando muy seriamente hacer un Barrio Sésamo, -sin acritud- sobre el dentro y el fuera en versión trabajo social sanitario, quizás pida figurantes!